RAMON RAMONET RIU

EL SANTO GRIAL DE LA ULTIMA CENA: CUADRO MOVIL

EN  LA IGLESIA DE "EL PATRIARCA" EN VALENCIA

A L'ESGLESIA DE "EL PATRIARCA" (VALENCIA), HI HA TRES QUADRES DEL PINTOR FRANCESC RIBALTA

COL.LECCIO "REVISIÓ CULTURAL": R. R. Riu https://grial-ultima-cena-patriarca.webnode.es

INTRODUCCIÓN A LA VENERACIÓN DEL SANTO CALIZ-GRIAL DE LA BIBLIA

https://la-cara-humana-de-montserrat-en-foto-de-satelite.webnode.es/

Hi ha tres obres del pintor Francesc Ribalta (Solsona 1565 - València 1628) que sempre són a la vista dels fidels devots que visiten l'església d'"El Patriarca" de València. No vull pas referir-me a les circumstàncies familiars d'en Francesc Ribalta, atès que ja han estat abastament investigades per altres (obro un enllaç al final), fins i tot per qualques solsonins. En aquest escrit em referiré especialment als esdeveniments que es produïren davant del seu millor quadre, tal com vaig ho veure, en assistir a la missa allí celebrada un divendres a les deu i mitja del matí. I és que reconec que em va colpir presenciar-ho, malgrat haver-m'ho avisat. És un acte cerimonial que es repeteix setmanalment.

En cloure la missa, l'oficiant i els que l'acompanyen es posaren a cantar d'esquena als fidels. Atès que el principal gran quadre de Francesc Ribalta és posat darrere la custòdia, em semblava que li resessin al Sant Grial pintat al bell mig d'una taula rodona, però tot d'una es van descórrer unes grans cortines de color vermell fosc (com esdevé en un teatre), i el quadre que representa el "Sant Sopar" del nostre conciutadà de temps pretèrits, s'enfonsà dins el terra. Allí és obvi que deu haver-hi un gran forat longitudinal, perquè el retaule de l'altar major esmentat és realment molt gran. El mecanisme, tot i semblar automàtic, és manual perquè el soroll ho fa palès, i a més a més, un cop ha desaparegut el quadre que mostra el Sant Grial al bell mig de la taula rodona, el tercer company del sacerdot oficiant aleshores es reincorpora al grup. No li dic "escolanet" perquè es un home fet i dret. Aquest tercer oficiant es col·loca al costat dels altres, i tots entonaren uns càntics on ressaltava la veu d'un magnífic solista.

Palesament els càntics anaven adreçats al Crist crucificat, que resta visible un cop retirada l'obra de Francesc Ribalta. El Crist és pesant, i tan artístic com els que arreu surten en processó per Setmana Santa. Val a dir que ressalta molt, primer pel fet d'ésser clavat a massa altura. És a dir, resta un espai sota seu massa buit, atès que ocupa la meitat superior del rectangle de la mateixa mida que el gran quadre de Francesc Ribalta retirat. També és colpidor que la tela que serveix de fons d'aquesta esmentada gran creu, sigui brodada en fil d'or, omplin tot l'espai amb tupides filigranes.

En cloure's el cerimoniosos càntics, les cortines vermelles es tanquen, i els tres oficiants es retiren a la sagristia. Aleshores, gairebé immediatament, el quadre del Sant Sopar torna a sorgir de sota terra lentament; però no tant com per donar-me temps de fer-li una foto a mitja alçada. Vaig pensar que potser sigui una de les obres d'art més mogudes del món.

És molt simbòlic l'esmenta't quadre del Sant Grial, perquè la peça arqueològica original, treballada en pedra àgata de vint segles d'antiguitat, es guarda exposat en una gran capella de la catedral de València. Amb tota probabilitat és el recipient del que va veure vi Jesucrist en instituir l'eucaristia.

Al cim de l'altar major de l'església d'"El Patriarca", encara hi ha exposat -fixa- un altra obra pictòrica de Francesc Ribalta, però aquesta només amida un metre quadrat. El tema és la Mare de Déu, vista de perfil i de mig cós, mirant-se en Jesuset ajagut.

En demanar informació, van ensenyar-me encara una tercera obra de Francesc Ribalta damunt mateix de l'altar de la capella dedicada al sant local Vicenç Ferrer, en el qual l'esmenta't sant valencià es presenta fent una lleu genuflexió davant Jesucrist. Aquest quadre, essent molt gran, amida potser només la meitat del tema del "Sant Sopar" de l'altar major.

Es tradicional que en cloure's la cerimònia, a la qual jo vaig assistir (23 de decembre de 2011), siguin mostrades a qui ho demani, diverses relíquies guardades a la capella del Corpus-Christi, on es veneren, ressaltant-ne la seva magnificència, en tractar-se de riques i primoroses obres d'orfebreria.

FOTO: EL CASTELL DEDICAT AL SANT GRIAL AL SUD DE BAVIERA (ALEMANIA)

Un altra curiositat que vull informar de l'església "El Patriarca", perquè també es realitza davant del quadre del "Sant Sopar", són els balls realitzats per sis nens valencians abillats de vermell, i a la moda del segle XVII. Són nens del "Conservatori Professional de Dansa" de València, i en realitat dediquen les danses al Santíssim dins l'església, com símbol d'oració, adoració i acció de gràcies, emulant la dansa que el rei David de Israel va fer davant de l'Arca de l'Aliança, si bé en aquest cas simbolitzada per l'Eucaristia. És un acte de tradició local, que es fa anualment coincidint amb la festa de l'octava de Corpus.

L'església d'"El Patriarca" és molt cèntrica (C/. El Patriarca), o si voleu davant mateix de la Universitat. És només cinquanta passes lluny del "Museu de la Ceràmica", ubicat al palau del "Marqués de Dos Aguas", al casc antic de València; i tot plegat a prop de la plaça on hi ha la catedral. L'església té annexa un claustre renacentista, distingit amb una gran escultura de sant Juan de Ribera damunt un gran pedestal.

A Juan de Ribera (Sevilla 1532, València 1611), li digueren "El Patriarca" en nomenar-lo Patriarca d'Alexandria el sant pare Pius V. Posteriorment, en prendre possessió de la diòcesi de València (20-3-1569) treballà vint-i-quatre anys en dirigir aquell arxiprestat, fent edificar tant l'església com el seminari d'"El Patriarca", al qual se'l considera "L'Escorial valencià".

El rei Felip II de València, i III de Castella, el nomenà a Juan de Ribera, virrei i capità general de València, esforçant-se -debades- per evitar l'expulsió dels moros que no van voler-se convertir al cristianisme (el 12 de gener de 2012 es commemoren a València els 400 anys de la seva defunció). Segueix sent un sant molt venerat a la capital del Túria, i és un veritable honor pel nostre pintor que el seu millor quadre presideixi l'altar major de l'Església d'"El Patriarca".

Francesc Ribalta s'hi anà a oferir quan treballava per l'església castellonenca d'Algemesí (603-1604), on va arribar procedent de Madrid. Ribalta ja era aleshores un prestigiós pintor. El Patriarca Juan de Ribera, li encarregà diverses obres quan era arquebisbe. Primerament, li féu l'encàrrec de pintar el Retaule de la capella de sant Vicenç (1605), i després el "Sant Sopar" de l'altar major (1606).

En agraïment a que fou molt ben pagat, Francesc Ribalta pintà la cara del Patriarca a la figura de l'apòstol sant Pere. No fou un cas únic, perquè en pintar la cara de Judes, es sabut que Ribalta va escollí la faç d'un sabater, veí seu, qui, en ser molt sorollós tot el dia, a Ribalta el molestava força pel fet de privar-lo de la necessària concentració quan pintava. El renom que li reportà, va sol.lucionar la vida del sabater.

En ser jo nadiu de la ciutat lleidatana de Solsona, com Ribalta, i també estudiós del tema del Sant Grial, vaig rebre també la inspiració per dedicar-li un quadre a la famosa relíquia, presentant-la unificada amb la santa muntanya de Montserrat, que exposo tot seguit.

Ramon Ramonet Riu, de Solsona (página link de conexions MAIN SITE: https://revision-cultural.webnode.es )

Mes informació: https://la-cara-humana-de-montserrat-en-foto-de-satelite.webnode.es/

i tambe https://www.comarcarural.com/comarcacultural/arte/francescribalta/bio_texto.htm